La
paraula, l’eina més potent que ha
dissenyat la humanitat, és femenina.
I
les paraules, posades una al costat de l’altra, poden esdevenir poesia –l’essència de la literatura-,
poden esdevenir filosofia –l’essència
de la vida-, totes dues femenines
també.
I
ara em sento agosarada i voldria fer-me meus els sentiments transformats en
paraules tant ben expressats per les dones que avui ens han emocionat amb aquell
regust agredolç que deixa la veritat dolorosa.
I
ho faré encadenant les mateixes paraules
que demanen a crits la llibertat:
L’Art,
com un pont sòlid que uneix sensibilitats, ensenya el camí de la immortalitat
amb la promesa que no deixarà ningú indiferent. Necessita, però, de la passió, d’aquesta fortalesa tan nostra
–no oblidem que és femenina-, i que amb una diversitat d’elements ens podrà conduir cap a la felicitat, amb l’alegria que encomana l’estimació,
sense perdre l’esperança que un
polsim de diversió apaivagarà la fúria tan justificada per la qual
necessitarem de tota la vitalitat i
la fermesa per poder expressar
aquest sentiment profund que ens
aboca a preocupar-nos pel futur.
Un
futur que ens exigeix resiliència. Una
paraula sense melancolia, sense tristesa, però, sobretot, inspirada per la saviesa.
SÍLVIA
ALCÁNTARA
SI QUIERES VER EL PROCESO DE CREACIÓN DE LAS OBRAS....
VISUALIZAEL VIDEO ADJUNTO A CADA CUADRO.
Jo sóc la VITALITAT Jo sóc la DIVERSIÓ
Jo sóc la MELANGIA Jo sóc la TRISTESA
Jo sóc la FERMESA Jo sóc el FUTUR
Jo sóc la DIVERSITAT Jo sóc la SAVIESA
Jo sóc l'ESPERANÇA Jo sóc l'ESTIMACIÓ
Jo sóc l'ART Jo sóc la RESILIÈNCIA
Jo sóc la FÚRIA Jo sóc la PARAULA
SI QUIERES VER EL REPORTAJE EN LA XARXA DE TELEVISIONES LOCALES, VISITA EL SIGUIENTE ENLACE :
EXPRESSIONS en Connecticat